EMPADRONAMET
Que t'adormis als meus braços
algun cop
mai no voldrà dir que hi tinguis
una llar.
Una llar
no és el carrer on nia
de tant en tant, l'oriol.
Ni la boca on se m'instal·la
el somriure quan passejo
per un plany
com un gat per les baranes.
Em descordo la nuesa
mentre els teus ulls, bambolines
de fireta, matussegen
l'amor: naufraguem en llàgrimes
de comèdia...
Per un plor
brillantment aconseguit,
no hi tindràs, en mi, una casa.
Sóc la veu enrogallada
d'un tango o una balada
d'envelat,
ocell de pas: plego veles
amb la ressaca dels besos.
O dels versos.
Que jo m'adormi als teus braços
algun cop
mai no voldrà dir que em siguis
una llar.
Posa'm al teu cens, millor,
com transeünt.
Isabel.M Ortega Rion
Nòmada Cossetània Edicions, 2008 Col·lecció La gent del Llamp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada