"EL SILENCI" DE GASPAR HERNANDEZ

Tinc dues premisses: a, tot és possible i b, tot té un explicació científica. Per això la novel·la “El silenci” de Gaspar Hernandez, no em deixa indiferent. Sempre he pensat que un bon text ha de començar amb trempera i “El Silenci” arranca amb força i ens captiva ja des de la primera pàgina: Aquesta és la nit més inquietant, perquè estàs profundament adormida, sota els efectes d’un somnífer, i t’he de parlar fins que entri per la finestra la llum neta i clarejant de l’illa. Seràs la meva oient adormida. No hi ha perill que et despertis, el d’avui ha estat el primer somnífer que t’has pres mai, i per tant enraonaré en veu alta. Sí, procuraré que sigui la veu de la ràdio, alta i calmosa, però de moment et demano disculpes perquè estic nerviós. A mesura que avanci la nit espero estar a l’altura de les circumstàncies i aconseguir aquella veu amb què hauria de transmetre, em vas dir, una vibració especial. Em va semblar entendre que et referies a la vibració que deu fer la veu quan ens adrecen a les plantes –disculpa’m la comparança- i amb el temps creixen més esplendoroses. Aquesta setmana he sabut que un investigador del teu país assevera que les paraules modifiquen l’estructura molecular de l’aigua, o sigui, la nostra estructura molecular, atès que som bàsicament aigua, igual que les plantes. Tu creus que les paraules i les vibracions et poden curar, i jo ho respecto; però el teu metge es posaria les mans al cap si sabés que la seva pacient, malalta de càncer, vol intentar curar-se d’aquesta manera tan estrafolària, i en una nit. Doncs per fi ha arribat la nit, i la veu em tremola.
A vegades el poder de la paraula resulta malèfic i pervers. ¿Qui no ha patit algunes critiques, mentides i calumnies en aquest país tant donat a l’enveja?
La lectura de “El Silenci” ens evoca el poder curatiu de l’energia de certes persones i també ens serveix de teràpia, com la bona literatura. Un home parla amb una jove japonesa malalta de càncer, Umiken de nom, a la illa de Formentera, nua i sota els efectes d'un somnífer. La nostra exòtica protagonista imparteix classes de meditació, després d'haver viscut una experiència traumàtica en un monestir zen. Umiken creu en les propietats terapèutiques de la veu, i el narrador de la novel·la – potser l’alter ego de Gaspar Hernandez – ha de parlar durant la nit i l’albada mentre ella reposa en una mena de "sanació espiritual". A més de la influència de Tanisaki i Kawabata (“La casa de les belles dorments”), el nostre autor també té presents a dos dels seus escriptors favorits Osho i Krishnamurti. Gaspar Hernàndez és el director i presentador del programa de Catalunya Ràdio 'L'ofici de viure', fa de crític literari en diversos mitjans. “EL Silenci” és premi Josep Pla 2009.