divendres, 7 d’agost del 2009

EL POEMA DE LA SETMANA

pintura de Reuven Rubin
Un amic m'ha enviat aquest poema de Borges amb la nota que us passo:
"Fa molts anys vaig llegir en algun lloc que aquest poema recull una idea de la tradició jueva: que a cada generació hi ha un nombre mínim de justos que justifiquen que D~u no elimini el món, que deu venir suposo de Gènesi 18,16-33, on Abraham intenta impedir la destrucció de Sodoma argumentant que hi viu una quantitat de justos. No en sé més i m'agradaria."
Borges: los justos

Un hombre que cultiva su jardín, como quería Voltaire.
El que agradece que en la tierra haya música.
El que descubre con placer una etimología.
Dos empleados que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez.
El ceramista que premedita un color y una forma.
El tipógrafo que compone bien esta página, que tal vez no le agrada.
Una mujer y un hombre que leen los tercetos finales de cierto canto.
El que acaricia a un animal dormido.
El que justifica o quiere justificar un mal que le han hecho.
El que agradece que en la tierra haya Stevenson.
El que prefiere que los otros tengan razón.
Esas personas, que se ignoran, están salvando el mundo.

Jorge Luis Borges
La cifra (1981)

1 comentari:

Alexandre Moreno ha dit...

Doncs quin poema més bo.

No entro en el fet religiós, de si realment déu no destruèix el món per aquest fet (per cert, la tipografia de déu, tal i com t'ha quedat és per algun motiu?), però si que crec, que el món, val la pena, per certes persones que hi existeixen. Malgrat tant i tant.

Bona nit, una abraçada.