DISCREPO

En el darrer plenari, l’ajuntament de Tarragona s’ha oposat a fer consultes independentistes a la ciutat. A propòsit d’aquest fet, l’amiga Begoña Floria, portaveu del PSC, diu que” la majoria dels catalans no té problemes en sentir-se espanyols”. I jo discrepo atès que els números es poden fer sempre de moltes maneres. Cal tenir en compte que el fenomen independentista va in crescendo, que ja no és una cosa de romàntics de barretina. Ens toca (i molt) la butxaca a tota la ciutadania.

Espanya, lluny de mostrar-se seductora, com una atractiva amant, fa de torracollons com una sogra pudenta d’aquelles dels acudits (no com la meva, que és molt maca). Només cal mirar quants centenars d’andalusos van votar amb un sí rotund a Arenys de Munt. La ciutadania del futur –si a Espanya no muden les coses– serà cada vegada més independentista. Es veu venir...

L’amic Alejandro Fernandez, portaveu del PP afirma: “La consulta s’oposa a la Constitució”. I té raó, la Constitució a Espanya s’ha elevat a la categoria de Bíblia i el que havia de ser una eina d’excel·lència democràtica, paradoxalment serveix per posar pals a les rodes.

A més, si es pot votar als 18 anys, si existeix el divorci per a tothom, si hi ha bodes i el dret d’adopció entre els gays o lesbianes, és perquè democràcia és sinònim de llibertat. Si la poden tenir els individus, no la poden gaudir els pobles? Els demòcrates espanyols, només ho són per segons què? En temps del franquisme no existia el divorci, una llei Sagrada tant o més important que la Constitució feia indissoluble la unitat matrimonial. Bé que la van canviar quan va convenir. I si els catalans es volguessin divorciar d’Espanya? Doncs això.

Francesc Valls-Calçada

TELEFÒNICA, MÀFIA O SERVEI ?

Fa una setmana em vaig quedar sense Internet. Vaig trucar al 1004 i després d’esperar i desesperar vaig respondre a cops de tecla a una freda màquina que em va interrogar com un comissari sapastre; la veu metàl·lica i impersonal de la telefònica em va dir que havia de parlar amb un altre telèfon, aquest de pagament.

Per resumir molt: he hagut de parlar sis o set vegades amb diferents operadors sempre pagant i no he aclarit res de res. A part de perdre temps i diners.

Primer em van dir que per culpa del meu antivirus m’havia quedat sense connexió !! No era així, i després va ser culpa de línia, que van arreglar després de tornar a trucar i pagar. Quan la línea –que sempre havia funcionat bé- ja estava “arreglada”, aleshores va ser que tenia l’ordinador (hauria de dir l’orinador?) mal configurat. I paga que pagaràs, però tampoc era ben bé així. Atabalat, vaig anar a un tècnic de confiança de fora de la telefònica que em va confirmar –pagant- que el router estava mort, caput.

Els hi vaig haver d’explicar als de la telefònica que tenia el certificat de defunció del router i aleshores si, pagant una altra vegada, ja van saber dir-me que el tenia espatllat. Comprar-ne un de nou valia uns 80 € !! . “Ei!! un moment -vaig dir-, si no fa ni un any que el vam posar nou”. “A ver, a ver -va dir la veu anònima– tiene usted rasssson señor “Fansecs” està en garantia.” Per canviar l’aparell em van fer trucar –pagant- al número de la garantia on vaig saber que jo havia d’enviar -pagant el transpor- l’aparell a Paracuellos!! I al cap d’uns dies, desprès de fer-li l’autòpsia el tindria arreglat o nou a casa...

Finalment, n’he comprat un de nou, al tècnic de confiança, amb el convenciment de què les coses cares surten més barates. Per què, qui em pagarà a mi les hores i els diners de les trucades inútils a la telefònica? I desprès encara tenen la barra de fer una enquesta per valorar el tracte rebut per part dels operadors, en lloc de demanar per la qualitat del servei...

Tinc la sort que la Miraculosa m’ajuda a fer el manteniment del meu bloc, altrament no hi podria penjar ni aquest post.

Francesc Valls-Calçada

SANTA TECLA AMENAÇA EL PATRIMONI

La nostra evolucionada societat és víctima del confort. Ara que tenim aire condicionat per no patir calor, ens fotem de fred constantment. Impossible anar al cinema o un restaurant sense patir una gebrada artificial i agafar uns constipat que ens deixi baldats com un lluç congelat. És que el confort en extrem és incòmode.

El mateix passa amb els decibels de les festes sonoritzades. No per sentir millor, missió que seria lloable, sinó per rebentar els timpans dels soferts ciutadans. Hem confós escoltar bé, per sentir massa fort. A Tarragona, per exemple, el volum de les festes de Santa Tecla fa tremolar la ciutat amb intempestives vibracions sonores que amenacen la salut de la gent i el patrimoni que la UNESCO va reconèixer en nom de la humanitat.

Estic convençut que els terratrèmols musicals malmeten les muralles i la serenor dels vestigis romans. Però no et queixis, que amb tant de soroll no et sentiran...

Francesc Valls Calçada

EL POEMA DE LA SETMANA

TARDOR

El vent, els boscos
moren besant la lenta
llum de la tarda.
Exèrcits de nit vénen
pels camins solitaris.

Salvador Espriu

Recordant B. Rosselló-Porcel (5-I-1938)

PER QUÈ? (5)

Per què comparen Madrid (Capital d’estat i autonomia uniprovincial) amb Barcelona ciutat , capital d’autonomia amb quatre demarcacions i un territori molt més extens? D’aquí ells n’extreuen conclusions que no ens afavoreixen. Es pot comparar un porc amb un piano?

(FV-C)

EL POEMA DE LA SETMANA

El Fraret Mut, us ofereix aquesta vegada un picant epigrama de Marcial

XVII

Tonstrix Suburae faucibus sedet primis,
Cruenta pendent qua flagella tortorum
Argique letum multus obsidet sutor.
Sed ista tonstrix, Ammiane, non tondet,
Non tondet, inquam. Quid igitur facit? Radit.

Martialis
ca.40 – ca 104

17

Seu una perruquera a la Subura,

on els fuets sagnants dels botxins pengen

i on l'Argilet molts sabaters assetgen:

pro aquesta perruquera, Ammià,

no et pela,no et pela, et dic.

¿Doncs què fa? Te la pela.

Marcial

(Trad. Albert Mestres)

http://fraretmut.blogspot.com/

PER QUÈ? (4)

Per què cada vegada que es parla de turisme a TVE i d’altres cadenes amb òptica messetària només ensenyen Benidorm, Marbella i la Costa del Sol, com si a Catalunya no hi hagués platges? i a damunt ens diuen insolidaris.

(FVC)

PER QUÈ? (3)

Per què Trajano és un emperador “espanyol”? Per què s’obliden que Cèsar August, Galba, Adrià, Septimi Sever van ser emperadors que van tenir una relació biogràfica, intima, directa i intensa amb Tarràco?

(FV-C)

EL POEMA DE LA SETMANA

Edward Hopper

FRINÉ

Ah! si pogués acaronar
la teva pell nua,
fer de vent nocturn
i fer de lluna
quant surts del bany.
Seria feliç
si pogués recolzar-me
a la finestra,
com els vells
desvergonyits que et jutgen
i veuen passar els dies,
plens de malesa i espines,
des de la finestra de l’Hotel.
Ah! si pogués apagar
les pampallugues
del cartell de neó
modelar el teu cos
com Praxíteles,
l’escultor
i dormir per sempre!
Quina pau
si pogués aturar
els ascensors de la nit
pujant i davallant
la mala consciència.
Tant de bo sabés
ressuscitar les erugues
i els corcs del llit.
Assassinar la memòria.
Ah! si pogués haver-te
sense dir el teu nom,
estimar-te sense cometre
un crim abjecte.
Friné,
gaudir-te i venerar-te:
refer per tu les muralles
de Tebes.
Ah! si pogués tenir-te
sense pagar el preu
del comiat
i endevinar la penombra
dels núvols incerts
en els teus ulls
d’hetera.
Si pogués abraçar-te
per sempre
sota el fulgor dels estels.
i dibuixar
a la sorra
de la duna més antiga
l’ombra dels Déus.

Francesc Valls-Calçada

http://fraretmut.blogspot.com/

LA REVOLUCIÓ DELS AMNÈSICS

El mentalista Macabeus Flint estava ressentint amb l’audiència del seu programa de tele i va amenaçar en provocar una EMAF (Epidèmia Mundial d’Amnèsia Futbolística). El primer diumenge sense futbol va discórrer amb un cert estupor per part de la població. De sobte, el carrer es va omplir de zombies sense rumb. Eren jugadors, entrenadors, massatgistes, àrbitres, directius, periodistes, aficionats desvagats i demes fauna de la indústria futbolera. A les ciutats hi aparegueren grans esvorancs allí on hi havia hagut estadis i per més que els tècnics d’urbanisme s’ho preguntaven, no sabien quin ús tenien aquells espais buits on hi cabia una catedral. L’administració municipal tenia un greu problema...

Ningú no parlava de futbol, ningú no recordava aquell esport que havia estat mític, i l’ànim de la població anava degenerant de manera imperceptible. Els patis de col•legi i les places dels pobles presentaven un aspecte trist i amb els nens ensopits. Els diaris apareixen amb nombroses pàgines en blanc. Les emissores de ràdio emetien el vacu silenci de l’oblit i a la TV, els gris espurneig del no res. Rousa Dos Santos Gutierres, la mare d’un golejador brasiler fou detinguda com una “sense papers”, ningú recordava que havia estat la mare del “pichichi”, ni ella mateixa.
Al cap de dues setmanes d’amnèsia, els ànims estaven caldejats. Als bars es començà a parlar de filosofia i cultura. Alguns individus ja pensaven per lliure i parlaven malament del govern, de l’església i del capital. Es disparà la venda massiva de llibres i les biblioteques obrien diumenge a la tarda. Mentre, el consum de cervesa davallava i la natalitat augmentava. A les botigues d’esports, les prestatgeries que havien servit per guardar productes de futbol restaven plenes de pols.
A les oficines i cafès, la gent començà a discutir amb una violència continguda que s’anava desfermant, fins que les hordes enfurismades envaïren els carrers i es va proclamar l’estat de setge permanent. La Revolució dels amnèsics. Les multituds sortien i cremaven vehicles i contenidors que abocaven per terra. Aleshores uns vailets van improvisar un joc nou: van treure d’un dels contenidors una bossa de plàstic farcida de papers i començaren xutar. Ben aviat s’inventaren unes rudimentàries normes, els veïns aplaudien les escomeses d’aquella gent anant darrera d’una precària pilota. Però ningú, absolutament ningú no recordava aquella cosa... d’això, com en deien? Fut... Fut... Fut què? Ni tant sols Rousa Dos Santos Gutierres que no podia explicar a la policia com una immigrant indocumentada podia viure en un xalet de luxe amb piscina; ni el mentalista Macabeus Flint, que era conscient que s’havia venjat del món però no sabia com.

PER QUÈ ? (2)

Per què cada vegada que es parla de la península ni que sigui a l’edat de pedra en diuen Espanya i espanyols els seus habitants, quan no ho eren i el concepte jacobí d’Espanya encara s’havia de parir molt segles més tard?

(FV-C)