
et fons i et confons amb l’oxigen
que respiro i transpiro enmig del xivarri
i et rovelles i et clivelles i t’espelles
i et desmuntes i t’untes de silenci
i t’arrugues com les erugues
i et segelles les parpelles
i supures per les sutures
i desarmes les alarmes
i t’arronses i dallonses
així és que t’exhumo i t’ensumo i et sumo
a l’inventari de veus antigues
amb què em perfumo
Òscar Palazón
que respiro i transpiro enmig del xivarri
i et rovelles i et clivelles i t’espelles
i et desmuntes i t’untes de silenci
i t’arrugues com les erugues
i et segelles les parpelles
i supures per les sutures
i desarmes les alarmes
i t’arronses i dallonses
així és que t’exhumo i t’ensumo i et sumo
a l’inventari de veus antigues
amb què em perfumo
Òscar Palazón
Del poemari inèdit El coit imperfecte
no sé massa bé que dir, en fi
ResponEliminaendavant i a seguir
Moltes gràcies, Francesc.
ResponEliminaÒscar
Excelent !!
ResponEliminaRamon Francisco Sabate Ferrus
És tan bonic el poema com al foto. Quina delicia!
ResponEliminaMaria Dolors Musté Jové
s'endevinen moltes sensacions
ResponElimina